PLANETES

Natalia Segura, Gerard Codorniu i Joan Ferran.

• Índex:

1. Planetes Sistema Solar:
1. Mercuri
2. Venus
3. Terra
4. Mart
5. Júpiter
6. Saturn
7. Urà
8. Neptú
9. Plutó
2. Planetes Nous:
1. Eris
2. Dimidio

• Mercuri: 

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.[9] Fa una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, solament va cartografiar aproximadament el 45% de la superfície del planeta. Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys de l'1%, tan fort com el de la Terra. Mercuri és un dels quatre planetes tel·lúrics del sistema solar, i per tant és un cos rocós com la Terra. És el planeta més petit del sistema solar, amb un radi equatorial de 2.439,7 km. Mercuri està compost en un 70% de material metàl·lic i en un 30% de silicats. Al voltant del nucli, hi ha un mantell de 600 km format per silicats. es calcula que l'escorça de Mercuri fa uns 100−300 km de gruix. Una característica distintiva de la superfície de Mercuri és la presència de moltes crestes estretes, algunes de les quals s'estenen al llarg d'uns quants centenars de quilòmetres. Es creu que es van formar quan el nucli i el mantell de Mercuri es van refredar i contraure, en un moment en què l'escorça ja s'havia solidificat.

• Venus:

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la dea romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se l'anomena el planeta germà de la Terra, perquè són similars en mida, gravetat, i composició general. Venus està cobert per una capa opaca de núvols altament reflectors d'àcid sulfúric, cosa que impedeix l'observació de la superfície amb llum visible. Venus té l'atmosfera més densa de tots els planetes terrestres, que consisteix principalment de diòxid de carboni, perquè no té ni cicle del carboni ni vida orgànica per absorbir-lo en forma de biomassa. Es creu que Venus, en temps antics, tenia oceans semblants als de la Terra però aquests es van evaporar completament quan la temperatura va augmentar, deixant una capa desèrtica amb roques en forma de lloses. La seva densitat i volum són molt semblants als terrestres, raó per la qual durant molt de temps va ser considerat com el planeta bessó de la Terra. Sense dades sísmiques ni coneixement sobre el seu moment d'inèrcia, hi ha molt poca informació directa sobre l'estructura interna i la geoquímica de Venus. Tanmateix, la similitud de mida i densitat entre Venus i la Terra suggereix que comparteixen una estructura interna similar: un nucli, un mantell i una escorça. Com el de la Terra, es creu que el nucli de Venus és almenys parcialment líquid. La mida lleugerament més petita de Venus suggereix que les pressions cap al centre del planeta són significativament més baixes que a la Terra. La diferència principal entre els dos planetes és la falta de tectònica de plaques a Venus, probablement deguda a la sequedat de la superfície i mantell.

• Terra:

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau. Hi habiten milions d'espècies, inclosos els humans; i és l'únic astre on se sap que hi ha vida. El planeta es va formar fa aproximadament 4.600 milions d'anys, i hi va aparèixer vida en mil milions d'anys. S'espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més. La Terra és un planeta terrestre, la qual cosa significa que és un cos rocós, en lloc d'un gegant gasós com Júpiter. És el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar en mida i massa. D'aquests quatre planetes, la Terra també té la densitat més gran, la gravetat superficial més alta, el camp magnètic més fort i la rotació més ràpida. També és l'únic planeta terrestre amb tectònica de plaques activa. La forma de la Terra és molt propera a la d'un esferoide oblat, una esfera aixafada al llarg de l'eix de pol a pol de tal manera que hi hagi un bony al voltant de l'equador. La massa de la Terra és d'aproximadament 5,98×1024 kg. Està composta principalment de ferro (32,1%), oxigen (30,1%), silici (15,1%), magnesi (13,9%), sofre (2,9%), níquel (1,8%), calci (1,5%), i alumini (1,4%); l'1,2% restant consisteix de quantitats en traces d'altres elements. Es creu que la regió del nucli està formada principalment de ferro (88,8%), amb quantitats inferiors de níquel (5,8%), sofre (4,5%), i menys d'un 1% d'elements en traces. L'interior de la Terra, com el de tots els planetes terrestres, es divideix en capes segons les seves propietats químiques o físiques. Tanmateix, al contrari que la resta de planetes terrestres, té un nucli intern i extern distingits.

• Mart:

És el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats.

Té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni, que es congela en cadascun dels pols. Conté només un 0,03% d'aigua.

Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts.

Té dos satèl·lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid aprop del planeta. Això va dificultar el seu descobriment a través dels telescopis.

• Júpiter:

És el planeta més gran del Sistema Solar

Té un tènue sistema d'anells, invisible des de la Terra. També té 16 satèl·lits. Quatre d'ells van ser descoberts per Galileu al 1610.

La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h.

Les seves llunes són: Ganímedes(És el satèl·lit més gran), Calisto(és gairebé igual que Mercuri), Io(te molta activitat volcánica), Europa.

• Saturn:

Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i l'únic que té anells visibles desde la Terra.

L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua

Cada anell principal està format per molts anells estrets i contenen aigua.

Les seves llunes son: Tità, Rea, Japet, Dione i Tetis.

• Urà:

És el setè planeta del Sistema Solar. El seu nom és en honor a la divinitat grega del cel Urà.

Va ser descobert el 13 de març de 1781 per William Herchel. Va ser el primer planeta descobert per un telescopi. Té la atmosfera planetària més freda del Sistema Solar. Les temperatures poden arribar als -224ºC. Urà té un sistema d’anells de pols. Actualment es coneixen 27 satèl·lits naturals.

Abans del seu descobriment ja s’havia observat en moltes ocasions. Degut a la seva lluminositat l’havien confós amb una estrella. El 1781 Herchel el va confondre amb un cometa, però al cap de dos anys va reconèixer que era un planeta.

És 124 vegades més gran que la Terra. Urà és el planeta amb menys massa dels planetes gegants. Té n diàmetre de 51118 km. Té una densitat de 1,27 g/cm³. La seva gravetat es de 8,69 m/s². Dóna una volta al Sol cada 84 anys terrestres. 

• Neptú:

És el vuitè planeta del Sistema Solar. Va ser el primer planeta descobert per prediccions matemàtiques. El seu nom és en honor al Déu romà del mar Neptú. Té els vents més forts del Sistema Solar. Neptú és una mica més petit que Urà però més dens. Es coneixen 14 satèl·lits.

Galileu va ser el primer en veure el planeta, però es pensava que era una estrella propera a Júpiter. Le Verrier va fer els seus propis càlculs d’on es trobava Neptú. El 1846, James Challis va descobrir Neptú on Le Verrier havia previst.

Equival a 17 Terres. Té un diàmetre de 49572 km. Té una densitat de 1,64 g/cm³. La seva gravetat és de 11,5 m/s². Dóna una volta al Sol cada 165 anys terrestres.

• Plutó:

Es un planeta nan del Sistema Solar. Es situa després de l’orbita de Neptú. Fins el 2006, va ser considerat el novè planeta i més petit del Sistema Solar. El 24 d’agost de 2006 es va qualificar a Plutó com a planeta nan.

Va ser descobert el 1930 per l’astrònom Clyde William. Va ser descobert al observatori d’Arizona.

Té un diàmetre de 2390 km. Té una densitat de 1750 kg/m³. La seva gravetat es de 0,6 m/s². Dóna la volta al Sol cada 248 anys terrestres.

• Eris:

Va ser descobert al gener de 2005 per un equip de l'observatori Palomar dirigit per Michael E. Brown;

Eris és el més massiu dels planetes nans coneguts, el segon en grandària i és el cos més gran que no ha estat visitat per una sonda espacial. Té un diàmetre  1.375 millas i una massa  de 27% major que la de Plutó. Eris es troba a 10 milers de milions de milles del Sol

La temperatura de la superfície d'Eris és de 405 graus sota zero i reflecteix més llum que qualsevol altre cos del sistema solar

Diuen que Eris és així de brillant a causa de que la seva atmosfera de metà ha caigut a la seva superfície i s'ha congelat, el que li proporciona una brillant capa reflectant.

• Domidio:

Va ser el primer exoplaneta descobert. Es va descobrir el 6 d’octubre de 1995. El van descobrir Michel Mayor i Didier Queloz. El van descobrir per velocitat radial.

Està a la constel·lació Pegaso. Es troba entre 1 i 2 UA. És un planeta rocós semblant a la mida de Júpiter.

PREGUNTES

1. Quina és la temperatura mínima d'Úrà? -224ºC.
2. Com es va descobrir Naptú? va ser el primer planeta descobert per prediccions matematiques, el primer en predur-les va ser Le Verrier.
3. Quin es el planeta que té anells visibles des de la terra? Saturn.
4. Quin es el planeta més gran del sistema solar? Júpiter.
5. Perquès eris és així de brillant? A causa de que la seva atmosfera de metà ha caigut a la seva superfície i s'ha congelat, el que li proporciona una brillant capa reflectant.
6. Què és un exoplaneta? és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del nostre.